dimarts, 2 de desembre de 2008

Nota de la primera avaluació del blog

ICONA


ICONA
Una icona (del grec clàssic que volia dir "imatge"). Representació pictòrica pintada en baix relleu o mosaic.
Una icona és, per tant, una imatge, quadre o representació; és un signe o símbol que substitueix a l'objecte mitjançant la seva significació, representació o per analogia, com en la semiòtica.

En l'ortodòxia oriental i en altres tradicions de pintura cristiana, una icona és generalment un panell pla en el qual apareix pintat un sant o un objecte consagrat (com Jesucrist, la Mare de Déu, els sants, els àngels o la creu cristiana).
Encara que també apareix a la cultura popular amb el sentit general de símbol; per exemple, un nom, cara, quadre i també pot ser una persona que és reconeguda per tenir una significació, representar o encarnar certes qualitats pròpies d’aquesta persona.
En el camp de la informàtica, una icona és un petit gràfic en pantalla que identifica i representa a algun objecte (programa, document o arxiu).

SÍMBOL


SÍMBOL

El símbol és la forma d'exterioritzar un pensament o idea més o menys abstracta, així com el signe o mig d'expressió al que s’atribuïa un significat convencional, en el qual es troba la semblança entre el signe que pot ser real o imaginari i el seu significat.

Un símbol per tant és una imatge a la qual se li atribueixen unes definicions i uns sentits propis. Per exemple veure el signe d’un gat dibuixat a la paret d’una piràmide de l’Antic Egipte significava que el gatera el guardià del pas entre els vius i els morts, per tant era un animal preuat.
Encara que també se li podia atribuir el significat de mal auguri perquè el pas entre els vius i els morts també significava que algú hauria de morir per poder trobar-se en aquesta situació.

SIGNE


SIGNE

Un signe es una imatge representativa d’un objecte real o imaginari, també es pot referir al plànol de les idees que poden ser: real o imaginari, individual, col•lectiu, concret o abstracte.
El signe és pot representar de varies maneres segons el sentit amb el que el reben que pot ser el visual, auditiu, olfactiu, tàctil o gustatiu.
El que provoca el signe és que aquesta senyal que captem la transformem en una imatge mental que es converteix en forma escrita o verbal.

En el signe, el significat cal, per exemple el substantiu "gat”,en el sistema de signes que configuren l’ idioma castellà, representa un animal concret, així com els substantius "cat”, "chat” o "gatto” designen respectivament en anglès, francès i italià, l’animal de companyia que tots coneixem.

EL ROMANIC I L'ART ROMANIC


EL ROMANIC

L'art romànic va ser un estil predominant a Europa en els segles XI, XII i una petita part del s. XIII. EL seu nom fa referència al seu lloc d’origen, Roma. D’aquest agafa les formules i tècniques per a construir edificis i catedrals.
Per tant l’art romànic s un art amb característiques cristianes, el moviment romànic es va dispersar per una part d’Europa actuant sobre tot a Itàlia, Alemanya, França i Espanya, en cadascun d’aquest països va adoptar unes característiques pròpies.

CARACTERÍSTIQUES SOBRE L’ART ROMÀNIC:

•Estructura de les esglésies en forma de nau.
•Van sorgir les primeres voltes a les esglésies
•Les naus són ,és amplies i elevades.
•S’empren els pilar com a sustentació i no hi ha escultures.

EL GÒTIC I L'ART GÒTIC


EL GÒTIC

És un estil artístic que es va desenvolupar a l'Europa Occidental des del segle XIII fins a la implantació del renaixement.
Els elements estructurals d’algunes catedrals gòtiques varien segons la situació geogràfica on es troben, per tant el gòtic més pur es troba a França, mentre que el més clàssic es a Itàlia.
El significat de gòtic vol dit obscur mentre que als termes d’arquitectura, és a dir en l’estructura d’una catedral, vol donar llum a la part més predilecte fent així contrastos entre llums i ombres.

L’ART GÒTIC

L'art gòtic és un estil que es va desenvolupar a Europa Occidental durant els últims segles de l'Edat Mitjana, des de mitjans del segle XII fins a la implantació del renaixement.
Sorgeix a França i més tard s’expandeix per Occident, per tant les variacions arquitectòniques, literàries i il•lustrades no són les mateixes a tots els lloc, tenen petites variacions afegides als llocs on s’imposen.
L’art gòtic, és per tant, un art que desenvolupa una important arquitectura i a més comença a incorporar ornamentacions i pintures a les seves obres arquitectòniques.

EL RENAIXEMENT I L'ART RENAIXENTISTA


EL RENAIXEMENT

Nom que es donat a l’ampli moviment de revitalització cultural que es va produir a Europa Occidental en els segles XV i XVI.
Els seus principals exponents es troben en el camp de les arts encara que també es va produir la renovació d’aquest moviment en altres camps com la literatura o les ciències.
El nombre renaixement es va utilitzar perquè aquest va reprendre els elements de la cultura clàssica. A més aquest terme simbolitza la reactivació del coneixement i el progrés després de segles d'estancament causat per la mentalitat dogmàtica establerta en l'Europa de l'Edat Mitjana.

El Renaixement és fruit de la difusió de les idees de l’ humanisme, que van determinar una nova concepció de l'home i del món.

Les dos etapes més importants són el Quattrocento i el Cinquecento.

·El Quattrocento: Període on s’atribueix que l’home és l’obra més perfecta de Déu. Es pinta la figura humana independentment del que es representa.
·El Cinquecento: Els pintors tenen el domini de les tècniques i fan obres d’elevada qualitat que reflecteixen un sentit de bellesa i noblesa.

Per tant des d'una perspectiva de l'evolució artística general d'Europa, el Renaixement significa una ruptura amb el tradicional, el naixement d'uns nous temes que intentaran integrar-se en la societat de la època.


ART REINAIXENTISTA
L'art renaixentista sorgeix a Florència en el segle més tard s’estén per la resta d'Europa i adopta algunes característiques exclusives en els diferents llocs on s’estableix. Representa una nova concepció de l'home i de la naturalesa, tot és més natural i hi ha menys imposicions respecte l'Edat Mitjana. Els quatre submoviments dins del renaixement:

-Antropocentrisme: L’home és el centre d’atenció, tot el que s’estudia és en referència a ell.

-Individualisme: L’home té una actitud que el duu a pensar i actuar de manera independent.

-Racionalisme: L'home renaixentista confia en la raó humana com font autònoma de coneixement.

-Naturalisme: Es valora la naturalesa en la seva essència, sense adjudicar que va ser creada per un ésser diví (Déu).